L’aigua corrent és un menester indispensable per a tothom, una cosa que no pot faltar en un habitatge. Les persones li donem diversos usos, com ara són llavar roba, fregar la casa, escurar els plats, etc. La utilitat prioritària de l’aigua és cap altra que hidratar-nos, i l’accés a l’aigua potable és primari en totes les poblacions; aleshores, al llarg de la història, els humans hem ideat formes d’accedir a l’aigua potable; els romans crearen aqüeductes, legat que ha aplegat als nostres dies i evolucionat en complexos camins de tuberes que apleguen a les nostres cases.

  Això que tant facilita la vida és un dels efectes de la industrialització i les millores en la qualitat de vida, aleshores, amb el creixement de la població, molta més gent consumeix aigua potable; més gent es dutxa, més gent guisa, etc. Per això, és necessari que, poblacions de 2000 a 15000 persones, tinguen una depuradora d’aigua EDAR, que s’encarregue de tractar els residus de l’aigua residual i tornar-la al domini públic hidràulic, rius, bases o a la mar directament. Doncs que molts pobles poden depurar aigües, això no impedeix que, a causa dels químics de l’aigua, aquesta no siga recomanable per al consum, obligant molta gent a comprar aigua embotellada.

  Al poble de Carcaixent, es realitzà una enquesta a la població, per saber la seva valoració de l’aigua d’aixeta al poble. Aquests són alguns resultats interessants:

  Com percebem en visualitzar aquesta gràfica, molta gent està descontenta amb la qualitat de l’aigua. Resultant que sols el 11.1% fan ús de l’aigua d’aixeta per hidratar-se, una mitja de 39 persones de cada 343 persones veuen de l’aixeta. I una grandíssima altra part de la gent no utilitza l’aigua de l’aixeta ni per a cuinar.

  Aleshores ja sabem que tenim un problema, llavors, per solucionar-ho, hauríem de millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta, doncs és del que més es queixa la població, juntament amb el sabor, derivat dels químics utilitzats en la depuració.

  Com hem observat, tenim un descontent de la població, un problema identificat i ja amb aquesta gràfica vegem com hi ha un desig real; necessitem una iniciativa.

  A la pàgina web de l’ajuntament de Carcaixent, trobem les últimes analítiques de la depuració de l’aigua el 2018. Realitzant una inspecció, es troba una llarga llista de substàncies, algunes d’aquestes són: níquel, plom, cianur, cobre, fluorurs, calci dissolt, alumini i el famós clor, una substància utilitzada per a mantindre l’aigua de piscines neta, que també és utilitzada per a netejar l’aigua que corre per les aixetes i que hauríem de poder veure. Aleshores, molts habitants de la població Carcaixentina coincideixen amb que l‘aigua de l’aixeta té sabor a clor. Aquesta substància no és la més abundant, però afecta en gran quantitat a la qualitat i sabor de l’aigua.

  A una taula de dades dels químics mesclats a l’aigua, hem trobat els que més ens han preocupat. Aquests són:

  I aquesta és sols una xicoteta quantitat de les substàncies presents a l’aigua.

  Després de l’enquesta, i d’analitzar les substàncies de l’aigua del poble, resulta normal que la gran majoria de la població no utilitze l’aigua de l’aixeta ni per a guisar, ja que s’aprecia més d’una substància que pot ser perjudicial per al consum humà, sent aquesta la raó per la qual la gent faça més ús de l’aigua embotellada.

  Els ciutadans de Carcaixent no estan gens contents amb la qualitat de l’aigua que consumeixen donat de l’ús d’elements químics per depurar-la. Aquestes substàncies alteren el sabor de l’aigua que no agrada a quasi ningú, pel que comprar aigua embotellada pareix millor opció, inclòs davant de l’existència de les osmosis.

  Llavors d’instal·lació d’una d’aquestes no és barat i a curt termini resulta més econòmic comprar aigua embotellada, aleshores una solució interessant a aquest problema serien campanyes per a promoure l’ús d’aquests útils aparells. Aquest funciona com una depuradora a nivell de casa, i els resultats que s’obtenen són de millor qualitat que l’aigua de l’aixeta. Comptant amb campanyes de conscienciació i un pla d’ajudes econòmiques per promoure aquestes a la llar, donaria uns resultats magnífics. Creguem que aquesta és una bona solució, ja que no existeix un químic que solucione el problema de gust de l’aigua i millore la qualitat. Llavors, al final, és ficar més substàncies que allunyen l’aigua de ser natural.